La gestió del Bicing enfronta dos gegants multinacionals
• JCDecaux acusa Clear Channel d'incomplir el plec de condicions
• Les dues empreses van anar a judici per disputar-se el contracte de les bicis de París

 

El Periódico, 01.07.07
E. W.
LIÓ
Sota l'aparença inofensiva i ecològica del Bicing de Barcelona i altres models de bicicletes públiques s'hi amaga una duríssima batalla per aconseguir la publicitat exterior en el mobiliari urbà a mig Europa i part del món. La nord-americana Clear Channel i la francesa JCDecaux, les dues més poderoses del sector, intenten per tots els mitjans renovar o conquistar contractes amb ajuntaments a costa del gran rival. En diverses ocasions, les empreses ja s'han citat davant dels jutges.
Tot just guanyada la llarga batalla jurídica pel contracte més emblemàtic, el de París --on el 15 de juliol s'estrenarà el Vélib, que comptarà d'entrada amb 10.000 bicicletes públiques--, JCDecaux acusa ara Clear Channel d'incomplir uns punts importants del plec de condicions del Bicing de Barcelona. L'empresa francesa, que explota l'exitós Vélo'v de Lió, va decidir retirar-se del concurs a Barcelona al considerar impossible presentar "una oferta econòmicament viable i tècnicament ajustada als requisits del plec de condicions".

LES 24 HORES DEL DIA
En el document s'especificava que el terminal de l'accés al servei, el pal en què els usuaris s'identifiquen amb una targeta Bicing, ha de permetre donar-se d'alta al servei per mitjà d'una targeta de crèdit. I a l'article 6 l'ajuntament especificava que "el sistema estarà operatiu les 24 hores del dia". Per ara, no es pot fer servir targeta de crèdit i en dies laborables el Bicing tanca de nit.
Segons assenyala JCDecaux, això abarateix sensiblement els costos d'explotació. "Si haguéssim conegut prèviament que aquestes condicions, que comportaven la realització de fortes inversions i l'assumpció d'elevats costos d'explotació, no eren de compliment obligat, JCDecaux sí que hauria concorregut al concurs de l'Ajuntament de Barcelona, ja que l'oferta hauria estat econòmicament viable", assegura l'empresa en una nota. JCDecaux encara no ha decidit si en aquest cas també recorrerà a la justícia per denunciar "una evident vulneració dels principis de lliure competència, d'igualtat, de no discriminació i transparència que han de concórrer en els contractes de les administracions públiques".

MOBILIARI URBÀ
L'ajuntament, per la seva part, resta importància al malestar de l'empresa francesa que, segons assenyala un portaveu municipal, va ser la primera amb la qual es va contactar per oferir-li la gestió i explotació del Bicing. Al veure que no els interessava, també es va parlar amb Clear Channel. Des del consistori afegeixen que, a l'haver-hi finalment un sol pretendent, es van poder renegociar alguns punts del contracte, com el de les 24 hores. A més a més, mantenen que JCDecaux preferia lligar el contracte de les bicicletes amb el del mobiliari urbà, una cosa habitual a la majoria de ciutats amb un sistema de bicis públiques, com Rennes, Viena, Lió i, aquest mes, París i Sevilla.
"Volíem deslligar la publicitat del Bicing, perquè són dos conceptes totalment diferents", explica un portaveu de l'ajuntament. A causa d'això, i a diferència d'altres ciutats, el Bicing sí que costa diners a les arques públiques de Barcelona, que cobreix aquestes despeses amb els beneficis de la zona blava. Curiosament, JCDecaux va renovar l'any passat el seu contracte de publicitat exterior i mobiliari urbà amb l'Ajuntament de Barcelona.