Una ordenança innovadora
• Amb la norma a la mà es poden reivindicar més carrils bici, més aparcaments i més seguretat


El Periódico
JORDI Portabella*

Les ciutats són organismes vius i canviants per on flueixen grans quantitats d'informació i en conseqüència es presenten com a indrets plens d'oportunitats per a una bona part de la població. En aquest context de concentració d'activitat, el cotxe apareix com un dels principals consumidors de recursos de tota mena, especialment de l'espai public, i és una càrrega per al medi ambient. Això significa que cal repensar els models de mobilitat apostant per aquells mitjans més nets i sostenibles que respectin l'interès comú.
Les bicicletes són modernes, eficients i adequades en un entorn urbà amb una orografia amable i una climatologia favorable. No provoquen contaminació, són silencioses, econòmiques i en les distàncies curtes més ràpides que no pas els cotxes. Després d'uns quants anys d'aprenentatge finalment la bicicleta s'ha fet un lloc a la nostra ciutat. I ara, quan se n'ha estès i normalitzat l'ús com un vehicle òptim per a una ciutat com és Barcelona s'ha fet necessari un reconeixement específic a través de la creació d'una ordenança. Això significa que caminem cap a la normalitat.

UNA VEGADA QUE la ciutadania --vianants i automobilistes-- ha internalitzat la bicicleta com un actor més de la mobilitat de la ciutat, es fa un pas més enllà reclamant la protecció dels diferents espais de circulació. Només a partir del moment que la bicicleta ha entrat seriosament a competir a l'espai públic s'ha obert el debat. Aquest fet ens hauria d'encoratjar i a la vegada ser optimistes perquè finalment hem aconseguit incorporar en el subconscient col.lectiu la bicicleta i, consegüentment, els beneficis d'apostar per un mitjà net i sostenible. Ara cal administrar aquest nou fenomen des de l'administració mitjançant aquells instruments que li pertoquen, en aquest cas mitjançant una regulació dels diferents espais viaris i de pas.
L'ordenança estableix un ordre de prioritats inversament proporcional a la fortalesa del mitjà que hem escollit per desplaçar-nos d'un indret a un atre. Els ciclistes han de donar preferència als vianants, i aquests al seu torn no s'han de desplaçar pels carrils bici, mentre que els usuaris dels vehicles a motor han de donar preferència i ser curosos per exemple a l'hora de fer avançaments, i a més a més han de respectar l'exclusivitat dels carrils bici del ferm dels carrers.

AQUESTA ordenança no agradarà a tothom, per bé que ha estat discutida durant més d'un any amb els principals interlocutors de la bicicleta de la ciutat que han volgut participar en les diverses reunions que s'han celebrat, però en qualsevol cas és clar que tota norma innovadora que intenta reflectir un fenomen nou requereix un període d'adaptació.
L'ordenança de la bicicleta constata l'existència d'un fenomen nou que s'ha estès per la trama urbana i que en aquests moments forma part del conjunt de noves realitats de la ciutat. L'ordenança en aquest sentit constitueix un reconeixement a una nova figura en la mobilitat de la ciutat, i és precisament a partir d'aquest reconeixement que pot reivindicar els seus drets i les seves necessitats per poder circular amb garanties de seguretat suficients per una bona xarxa d'infraestructures.
Una norma certifica l'existència d'un fenomen i a la vegada li dóna entitat pròpia. I només amb la norma a la mà hom pot reivindicar més carrils bici, més aparcaments, més seguretat per a viananats i ciclistes i gaudir d'aquesta manera d'una autoritat fins ara inexistent. La bicicleta obté d'aquesta forma dos aspectes que són centrals amb vista a assegurar-se el futur: el reconeixement i la corresponsabilitat per a un sistema de mobilitat modern. Això és el que avala l'ordenança com a sistema vàlid a l'hora de moure's amb bicicleta per Barcelona i és bo per a una mobilitat sostenible i per a una societat de progrés.

*Segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona